Astronomia, fotografia i astrofotografia des de casa
El cel dels primers dies de tardor tenen un avantatge: podem observar encara objectes celestes típics de l’estiu amb l’avantatge de tenir més hores de nit, i per tant, més hores disponibles. Un exemple és la nebulosa Dumbbell M27, o la nebulosa del vel NGC 6992. I els d’hivern ja comencen a treure el cap, com…
Read More “D’estiu i d’hivern: el vel, la dumbbell i les plèiades” »
Començàvem l’estiu amb la notícia d’una supernova a M51, la galàxia del remolí, i per casualitats de la vida, acabem l’estiu amb una altra! En aquesta ocasió ha estat la galàxia M101, a la Óssa Major on s’ha produït aquesta colossal explosió. 28/06/2011 – Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura…
El cometa C/2009 P1 Garradd està essent un bon objectiu a fotografiar aquests dies (com ja vam comentar fa unes setmanes). El dia 26 d’agost era una bona oportunitat per a poder-lo fotografiar passant pel costat de M71, un cúmul globular de magnitud 8,4 a la constel·lació de Sagitta (la fletxa), però com és habitual en…
En una de les poques nits de treva d’aquesta temporada, i tenint registrats alguns dels objectes més bonics del cel com la nebulosa d’Orió o la nebulosa del cap de cavall (galeria -> nebuloses), els cúmuls solen ser un bon objectiu tant en visual com en fotografia. La nit del 2 de febrer vaig aprofitar…
IC 405 (també coneguda com la nebulosa de l’estrella flamejant o Flaming Star Nebula) és una nebulosa d’emissió situada a la constel·lació d’Àuriga, fàcilment visible en direcció nord-est a les primeres hores de les nits d’hivern, que envolta la estrella blava AE Aurigae. Es troba a uns 1.500 anys llum de distància, i es creu que el moviment propi de l’estrella central va començar al cinturó d’Orió fa mil·lers d’anys. Aquesta foto es va fer el 12 de desembre i…
D’entre les nebuloses d’aquesta època de l’any, una de les més vistoses (amb els respectes de la Nebulosa d’Orió M42) és la nebulosa Califòrnia, coneguda com NGC 1499. No és que sigui molt brillant, però es veu en fotografies de gran camp com una pinzellada vermella en el fons negre del cel, cosa que la…
Aquesta galàxia no és una de les més conegudes, però si que teòricament de les més brillants, però no fàcil de fotografiar. I a què es deu això? Doncs a que des de les nostres latituds, aquesta galàxia sempre està molt baixa al cel, i per tant li afecta la poca transparència del cel en…
Dins la categoria d’anomenats objectes de cel profund, els cúmuls és potser l’objecte visualment més atractiu i assequible. veure estrelles és més fàcil que que nebuloses o galàxies (molt més febles). Els cúmuls permeten veure milers d’estrelles, puntuals, focus de llum apilonats, i en ocasions, també ens permeten veure colors, apreciar les diferents tonalitats de…
Quan volem observar o fotografiar nebuloses, els astrofotògrafs solem pensar en buscar primer les més accessibles, com les que apareixen al catàleg Messier. Després d’aquestes, el més habitual és anar al catàleg NGC (New General Catalog). Altres catàlegs són el IC (Index Catalog) o el Barnard (de nebuloses fosques). Un catàleg molt desconegut (almenys per…
Fa unes hores publicava que es començava a veure un cometa, el 103P/Hartley. Actualment està a la constel·lació de Cassiopeia, visible cap al nord, amb magnitud 5,8. Això el faria visible en cels molt foscos. Avui la nit no és de les millors (de fet és bastant poc transparent), però ha valgut la pena. El…