M’encanta fotografiar cúmuls d’estrelles! Quan normalment a les fotos astronòmiques dominen les formes espirals de les galàxies o els brillants colors de les nebuloses, a mi sempre m’ha agradat fotografiar cúmuls d’estrelles, ja sigui del tipus obert o globular.

Aprofitant la nit del dia 2 de febrer, i estrenant la càmera CCD QHY8L vaig decidir apuntar a aquest cúmul M3. Està ubicat a la constel·lació de Canes Venatici (llebrers), a prop d’Artur, l’estrella més brillant de la constel·lació Bover. Es calcula que està format per unes 800.000 estrelles, tot i que la majoria no són visibles per ser ja estrelles mortes (nanes blanques i estrelles de neutrons). Brilla a magnitud +6.2 i és visible amb prismàtics.

Cúmul globular M3 Cúmul globular M3. 02/02/2014- Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura EQ6 Pro. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Celestron 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono. Càmera QHY8L. 30 x 300 " = 2:30h. Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

02/02/2014- Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS.
Muntura EQ6 Pro.
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Celestron 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono.
Càmera QHY8L.  30 x 300 ” = 2:30h.
Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).