Astronomia, fotografia i astrofotografia des de casa
La Galàxia del Molinet (Messier 101, M101 o NGC 5457) és una galàxia espiral vista frontalment situada a la constel·lació de l’Óssa Major. Aquesta galàxia està situada a 23 milions d’anys llum, i és més gran que la nostra, amb un diàmetre de 170.000 anys llum (la nostra via làctea té un diàmetre d’uns 100.000…
Aquesta galàxia no és una de les més conegudes, però si que teòricament de les més brillants, però no fàcil de fotografiar. I a què es deu això? Doncs a que des de les nostres latituds, aquesta galàxia sempre està molt baixa al cel, i per tant li afecta la poca transparència del cel en…
Dins la categoria d’anomenats objectes de cel profund, els cúmuls és potser l’objecte visualment més atractiu i assequible. veure estrelles és més fàcil que que nebuloses o galàxies (molt més febles). Els cúmuls permeten veure milers d’estrelles, puntuals, focus de llum apilonats, i en ocasions, també ens permeten veure colors, apreciar les diferents tonalitats de…
Quan volem observar o fotografiar nebuloses, els astrofotògrafs solem pensar en buscar primer les més accessibles, com les que apareixen al catàleg Messier. Després d’aquestes, el més habitual és anar al catàleg NGC (New General Catalog). Altres catàlegs són el IC (Index Catalog) o el Barnard (de nebuloses fosques). Un catàleg molt desconegut (almenys per…
El nom d’aquesta entrada sembla una broma. Un esquimal? Una perxa? Doncs si, al cel hi ha varietat en extrem. Les dues imatges que publico avui són dues pendents de processar que tenia descartades per la seva baixa qualitat, però no deixen de ser curioses. La nebulosa de l’esquimal (eskimo nebula, NGC 2392), també coneguda com…
Fa unes setmanes que tenia pendent de processar aquesta imatge que us presento avui. Es tracta de la Nebulosa Iris, coneguda també com NGC 7023. Aquesta nebulosa es troba a la constel·lació de Cefeu, bastant al Nord. En tenir una magnitud 7, és fàcil de trobar, però té un company especial. Està rodejada d’una nebulosa…
A l’estiu el cel s’omple de nebuloses. Sembla un comentari una mica esotèric, però no s’aparta de la realitat. Després d’un principi d’any molt dolent en quant a meteorologia astrofotogràfica (és a dir, que pel mal temps a penes he pogut fer cap fotografia astronòmica), l’estiu és una època en que les constel·lacions que podem…
Aquesta és una de les imatges que tenia endreçades pendents de processar i a la que li tenia moltes ganes. Es tracta de la nebulosa cocoon (IC5146), una nebulosa d’emisió a la constel·lació del cigne. No és una nebulosa molt coneguda, però fotogràficament és molt agraïda, relativament fàcil de treballar i amb una sorpresa: està…
Tinc especial predilecció pels cúmuls d’estrelles, sobretot en visual, i no deixa de sorpendr’em quan en fotografio un, sobretot quan et fas la típica pregunta de “quantes estrelles hi ha aquí?”. En aquest cas, li ha tocat el torn a un cúmul globular, M5, a la constel·lació de Serpens caput (el cap de la serp)….
Les estrelles a l’univers no se solen trobar soles, de fet que el nostre sol estigui “sol” és bastant rar, ja que la majoria d’estrelles es troben en sistemes múltiples, dobles sobretot, triples i en alguns casos més nombrosos. En aquest cas, s’anomenen cúmuls. De cúmuls n’hi ha de dos tipus: els oberts i els…